Travelling

Sortida de l'aeroport international de Barcelona al qual vaig anar amb la suficient antelació, ja que la meva por més gran, era passarma de pes en l'equiapatge cosa que feia ja que el pes màxim d'equipatge era de 20 Kg i la meva maleta va donar la xifra de 23,5.

L'hostessa no diu res, jo tampoc. Em dona les targes d'embarcament i respiro. Un cop facturat, m'aclara uns dubtes del viatge molt amablent i cap a esmorsar.

L'embarcament era a les 8,55 i son les 9,30 iem dirigeixo a la porta 54. No hi ha ningú. O_o pregunto a una hostesa iem diu que ara l'obren i mentrastant se'm colen 3 individus.

Pujo, totes les hostesses i "hostessos" asiatics only speack english. Un cop aseguts ens porten una tovallola al vapor made in restauran xinès i la carta de manjars del viatge. El primer que veig son els coctails: Singapore Sling.

Ens enlairem, m'encanta l'acceleració de l'arrencada! Un cop a l'aire, repartiment tipic d'auriculars i enmig del centenar de Canals, pelis, jocs etc… em pimplo 3 episodis de "como conocí a vustra madre" avans d'arribar a Milano.

A Milano, pugen uns alguns passatgers més inclosa una borde ialiana, que em fot crits per no se que de l'equipatge. Em poso els "cascos" i selecciono Kill Bill a la pantalla.

 

Al cap d'una estona de vol, m'adono que realment no tinc ningú al costat aixi que em fico ample, em tapo amb la manta i a sobar.

Em despero i ja es fosc ( només he fet una migdiadeta) miro el notebook i estem entre kandahar i abu dabi ( com si fos entre cincinati i copenaghe )

En tot això ens serveixen un petit refrigeri 8 que no se si es dinar o sopar, ja que marxat de bon matí i el següent apat que faré será l'esmorsar. Em sembla que m'estafen un àpat, xo no se quin i "pa cagarla" i a més amb anglès, millor no dic rès i m'ho menjo. La veritat es que està bastant bò. Vadella amb salsa al pebre, arros i verduretes bullidles, pastís, galetetes,…( gana no en passaré a l'avió).

La salsa al pebre era realment bona.

Segona migdiadeta mentre els passatgers que no tenen 3 seients lliures em miren malament.

 

Per cert, l'aigua me la serveixen envasada com si fos un yogurt!!!!! ( es el potet de la dreta que posa "FABIA"

La borde italiana tb ha tingut sort i viatja sola ( o l'han abandonada mentres jo dormía )i també s'estira tota ella per dormir (am ulleres cegues de roba com les que surten a las pelis de fa uns anys )

Em desperten al cap d'un parell d'hores amb un petit refrigeri (entrepà i suc). Li clavo queixelada, agh!!!! Que dolent es el putu entrepà. Procedeixo a examinar-lo i m'adono que es un entrepà d'alberginia!!! O_o Ni que fos un ós panda jo.

No pot ser, dec estar tinguent un mal son, xo les turbulencies semblen reals. Faig desapareixer l'entrepà i torno a dormir.

 

Em despertó quan sobrevolem el Golf de Bengala i veig que han servit un segon refrigeri. Per evitar l'anterior experiencia, m'aixeco i vaig a la zona del personal: BINGO, no hi ha ningú. Examino el que serveixen, fruits secs, patates, el bocata d'avans i un altre que sembla de pernil dolç i formage ( no pot ser, no m'ho crec, xo tot i aixo l'agafo) un suc i cap el seient. Realment el que tenia pinta de pernil, o se que era, xo només de pensar en l'entrepà d'abans m'el menjo sense problema i a dormir fins l'hora d'esmorsar. ( esmorsar? Em sebla que m'estafen un apat)

 

Un darrer apat a base de truita i salsitxes de pollastre i ja som a Singapore. L'aeroport es preciós i immens. Tot emmoquetat, ordinadors amb internet gratis i un munt de gent demanan si necesites alguna cosa.

Per dins, cintes tranportadoderes pel passatgers i mini cotxes per als treballadors.

Tres horestes d'espera que donen per intentar veure un troç de l'aeroport ( és molt grant tiu!!!), anar a la terminal corresponent i pasar els tipics controls de seguretat. PAM. El detector pita. Miro hi m'e descuidat als pantalons la camera de fotos. Segon intent PIPPPPPPP. Casum. Em fan treure les BAMBES?????. Tercer intent: PIIIPPPP. Em fan obrir de cames i braços mente miro que ningu es fiqui un guà de latex. Una noia s'acosta amb un detector manal: els putus botons del pantalo ( a Barna no van pitar) VISCA LA SEGUETAT MUNDIAL!!!

Aqui la cosa es comença a omplir. Crec que s'ajunten els vols de luffthansa, Singapore airlines i British per fer un sol avio fins a Brisbane.

Mente espero per embarca vaig a consultar unes deades al portátil per omplir la tarja d'immigració Australiana. (MOMENT DE PANIC) El pc no s'engega! I a sobre ens criden per embarcar.

Ara si que anem plens i a sobre em toca un matrimoni de pesos pesatats al costat (jo vaig triar finestra). 6 Horetes estretets i sense aiecar-me gaire. (era massa maco el primer troç de trajecte).

Aprofito un momento que m'ixeco per anar al labavo i engo el portátil. ( uf!!) ara si ke funcioa.

Hem perdut qualitat: seients mes cutres, telesmes cutes,fins i tot els compartiments per l'equipatge son més petits. Aquestes 6 hores se'm fan més llargues que les primeres 15. Estic tant rallat qu no recordo ni que vaig menjar.

I la festa comença a l'aeroport de Brisbane: interrogatori de la agent d'immigracio amb anglès (poca cosa entenia jo) qu soluciono a base d'anar traient papers. Sort que algú me'ls va imprimir TOTS. Jeje (Dec haver encertat l'ordre i després de mitja hora paso a aduanes)

Uis, em paso del limi de tabac a pinyon!! Em pasen la maleta x el escaner i no me diuen res. Agafo la maleta i piro a tota llet, porsi.

Ja només falta l'ultim tran, bus de Brisbane a Gold Coast ( son les 21.30 de divendres hora australiana). Mitja hora voltatn i no veig el bus. Pregunto a unparell de noies i resulta que son de l'agencia de busos i tenen el quiosc a uns escasos 10 metres (murphy també existeix a Australia). Reserva i viatge amb mini bus de una horeta i pico.

Melinda ST 72: ja hi soc. Plou. Tot tancat i fosc. No hi ha timbre. Entro al jardi a veure si hi ha timbre a la porta de la casa. No n'hi ha. Pico uns vidres un parell de vegadesi al final he friend from suitzerland apareix i m'obre. ( Gracies Deu). M'ensenya the toilets, the room i bona nit.

BONA NI GENT.